entre temples, tatuatges, budisme, meditació, moda, luxúria, massatges i jardins sudmarins de la cosmopolita i caòtica Tailàndia!
Sempre cal saber quan s’acaba una etapa de la vida. Si insisteixes en romandre-hi més enllà del temps necessari, perds l’alegria i el sentit de la resta. Tancant cercles, o tancant. Paolo Coelho
Més d’un mes des del darrer post i de la darrera sortida pels mars d’Oceania sembla lluny, un llarg període de temps però a mi, aquests dies m’han passat volant, sobretot, per la intensitat de com van succeint les coses, de com ho vius tot el què et mou, remou i és nou.
Llegir els vostres comentaris, notes i correus de suport i d’acompanyament m’anima i em donen embranzida per continuar el viatge molt ben acompanyada des de casa. Una etapa de la SabaticaSabata on comença a ser difícil quan sento aprop la tornada i que exactament no trobes una data de retorn. Un moment on es manifesten i dibuixen noves possibles oportunitats tan personals com professionals difícils de gestionar des de la distància.
Són dies d’assajos i final de curs, això està present en mi i em remou. Jo no hi sóc allà, estic aquí. Em venen els records de tots aquests anys. Moments, concerts i rituals que any darrera any entren amb el solstici d’estiu amb il.lusió moltes experiències i aprenentatges compartits. El final de curs d’enguany serà ben diferent: un final silenciat, des de la distància, des de la quietud i la soletat. Lluny de les manifestacions dels meus companys sense fer militància present. Mentrestant, no em queda un altre remei que ser-ne conscient i responsable, i em dic: “ara és moment de canvi, tranquil.la, estàs transmutant la pell vella, posa-li la teva música lenta i suau per acompanyar aquest procés i … a viatjar per Àsia!
L’entrada al sud-est asiàtic és via directe per l´enèrgica ciutat de Bangkok. Ciutat cosmopolita del caos, del soroll, de la moda a mida, de les falsificacions i prostitucions. Una ciutat on tot està en constant moviment, que no dorm i es permet somniar poc. Una ciutat on el món de les comunicacions estan més que accelerades i on et sents una mica marejada i impotent només trepitjar les primeres hores. Una ciutat futurista que em contrasta entre lo intern i extern; entre el passat i el futur; i sobretot, amb la meva necessitat d’estar connectada amb el present… és brutal. Se’m presenta feina!
El TukTuk, mitjà de transport per Bangkok
la modernor de l’estil Thai
En realitat, no només Bangkok sinó que Tailàndia en general és un país potent i de molts contrastos: temples, budisme, tatos, wats, ressorts, boscos, luxúria i jardins submarins són opcions oposades que desperten sensacions que cal conciliar de mica en mica. De terra fèrtil, cultura de l’hospitalitat, del menjar ràpid, especialistes en la falsificació de tot allò que se’ls presenta i uns veritables creatius del món dels tatuatges. Per cert, se m’ha passat l’oportunitat i la fantasia de fer-ne un, és inevitable, n’hi han de preciosos, aquí és un art, però finalment no m’he etiquetat.
No cal fer-se el cec per evidenciar també la luxúria. Turistes que venen a passejar-se i descansar pels exuberants ressorts i d’altres, a la recerca i cacera d’un mercat sexual latent. Tot això mentre la tensió política existeix i que està encara per resoldre se li suma, la cultura profundament espiritual, on els monjos vestits amb túniques de color safrà caminen descalços als immensos i innumerables temples que reflexen l’impecable sol del migdia. Aquest país dona per molt!
temples i rituals
Viatjo de Nord a Sud, passant per la regió emboirada de muntanyes, tribus autòctones, exuberants boscos, milers de camps d’arròs cruïlla de cultures veïnes diferents amb Myanmar, Laos i Xina. La gastronomia és ben present i amb un llegat de tradicions importants.
Chiang Mai, una encantadora joia cultural, ciutat inundada de temples. Els seus carrers estan plens de monjos i de moltes llibreries. És un lloc realment agradable per descansar i estimular “el coco”, un lloc per aprendre i impregnar-se de la cultura Thai. Té un casc antic preciós, emmurallat a l’estil medieval. Les pensions són molt familiars i amb grans somriures. Hi estaré una setmana abans de travessar durant tres dies el místic riu Mekong per arribar a Laos.
Travessant el riu Mekong, un dels grans rius més màgics del món
La veritable recompensa arriba quan et trobes amb connexió amb la bellesa i les platges paradisíaques de les illes del sud (Koh Tao, Ko Pha-Ngan, Kho phi Phi, aquesta darrera on es va filmar The Beach), un encant i una delícia amb màgics jardins submarins i esculls de coral.
El paradís Koh phi phi
les mítiques embarcacions tradicionals del sud
Tot i que plou cada tarda perquè ja hem entrat a la famosa època dels Monsons, gaudeixo d’aquestes tardes de pluja i de la meva llibreta de viatge amb fulls en blanc que esperen dibuixar emocions o escriure alguna idea que passa pel cor. Em permeto connectar i acompanyar-me de mi mateixa amb serenitat. Aprenc i gaudeixo d’estar bé, també, de quan estic sola i sense necessitat de passar a l’acció.
en bona companyia quan el sol s’estira
M’instal.lo una bona temporada davant el mar per diferents illes del Sur. Solitaris passejos per la sorra i nedant sota la pluja, on experimento aquesta increïble sensació de no passar res de fred, mentre la intensa pluja tropical cau sobre el meu cos sense parar … és fantàstic!
Aprofitaré el meu pas a Ko Tao, la meca del submarinisme, per fer una mitjana de tres immersions al dia durant una setmana i passejar en Kajak. El silenci em permet connectar amb els batecs del meu cor i amb la bellesa dels corals i animals que l´envolten. Per cert, aquí els taurons són porucs, s´espanten quan et veuen aparèixer!
Advance Diver a Ko Tao!
És increïble la gent d’aquest país, una cultura que tenint tan poc, sobretot, en les poblacions rurals, creix, transforma, ho dona tot i més. El seu afecte i especialment, els seus somriures constants quedaran gravats en el meu cor per sempre. I és des d’aquesta saviesa la que em porta a pensar que res no és tan greu com et penses.
Són dies de solsticis, bruixes, celebracions i rituals. Entre aquesta pau, serenitat i silenci, jo també faré el meu ritual personal de tancament d’una etapa important. Tancar aquest espai des de l’amor i l’agraïment, fer el seu dol i respirar aire nou.
Que tingueu una bona entrada al solstici d’estiu, i d’hivern per l’altre meitat de l’hemisferi… Bona revetlla de Sant Joan!
tirant a taronja
Durant els següents dies, vaig compaginant simultàniament la vida diürna que gira al voltant del Jorge i a l’entorn de l’Universitat de Xile i, la vida nocturna entorn de l’Isabel. Suggereixo a tots dos, en algun moment, fer coincidir les dues vides amb l’excusa de cuinar un arrosset abans de marxar. Una paella amb fruits del pacífic que acaba sent per a més de vint comensals … tota una festassa!
